divendres, 1 de novembre del 2013

TORRES DE NOS RES ACUMULATS.


L'albada romprà il.lusions. Partiran com els vaixells de la badia amb les sirenes esmorteides per la cruel distància.
Del esclavatge dels sentiments en saben molt les il.lusions destrossades.

 L'esperança ve a morir en els ulls que ploren absències.
Ja no surt fum de la cafetera




Legítimes carícies observades des del silenci.
Desitjar allò que no és teu i caure a terra una torre de no res acumulats.
L'estimera és la conseqüència d'una vida oferta a ferotges monstres devoradors d'ànimes dolces i cossos delicats.
Veure la realitat amb ulls d'anyell a punt de sacrificar i desitjar la mort.
                              - No existeixen els poriols negres.
                            S'equivoca el baf del cafè, en té un davant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada