L'albada romprà il.lusions. Partiran com els vaixells de la badia amb les sirenes esmorteides per la cruel distància.
Del esclavatge dels sentiments en saben molt les il.lusions destrossades.
L'esperança ve a morir en els ulls que ploren absències.
Ja no surt fum de la cafetera
Legítimes carícies observades des del silenci.
Desitjar allò que no és teu i caure a terra una torre de no res acumulats.
L'estimera és la conseqüència d'una vida oferta a ferotges monstres devoradors d'ànimes dolces i cossos delicats.
Veure la realitat amb ulls d'anyell a punt de sacrificar i desitjar la mort.
- No existeixen els poriols negres.
S'equivoca el baf del cafè, en té un davant.
Desitjar allò que no és teu i caure a terra una torre de no res acumulats.
L'estimera és la conseqüència d'una vida oferta a ferotges monstres devoradors d'ànimes dolces i cossos delicats.
Veure la realitat amb ulls d'anyell a punt de sacrificar i desitjar la mort.
- No existeixen els poriols negres.
S'equivoca el baf del cafè, en té un davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada