dilluns, 14 de juliol de 2014

AMOROSIDES DE SAL

La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu 
quan les ones jugaven amb els teus peus,
allà a les penyes, amorosides de sal.
La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu 

quan el vent pentinava els teus cabells,
allà a les penyes, amorosides de sal.
La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu

quan els llavis besaven la teva boca,
allà a les penyes, amorosides de sal.
La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu 

quan les mans temptaven els teus sospirs,
allà a les penyes, amorosides de sal.
I tu i jo, l'horabaixa d'aquell estiu
contemplant la mar blava, blava, blava,
a les penyes arrecerades,
ens estimarem, amorosides de sal.
El baf de la cafetera s'enlaira extasiat:
- Qui fos les ones que juguen, el vent que pentina, els llavis que besen, les mans que tempten... 

  Qui pogués estar amorosit de sal!!

dimarts, 8 de juliol de 2014

EMBADALIDA, ENCISADA, AMOREJADA...

Voldria tenir els ulls sempre badats,
per no perdre detall de la teva mirada
blava com l'aire. L'aire que alenes i omple
els teus pits que s'inflen per delectança
de qui mira: embadalida.
Voldria tenir les mans sempre obertes,
per acaronar la teva pell suau.
Suau com els llavis que separes per
besar la boca de qui els he cerca: encisada.
Voldria tenir els braços sempre promptes a l'abraçada,
per rebre el teu cos enardit de desig.
Desig que exacerba qui vol complaure'l: amorejada.


El baf de la cafetera balla lent i pesat:
- Embadalida, encisada, amorejada... quins ulls d'aigua clara et criden l'estimera i la passió?