diumenge, 26 de gener de 2014

CANÇONS DE BRESSOL


Totes les il·lusions i esperances eixorques, creades pel meu cor mil vegades trepitjat i arrossegat sense pietat, encara no són suficients per ofegar-me en la fel de la realitat aclaparadora i feresta, obstinada a fer-me veure amb claredat les runes de la meva pròpia existència. 
Davant les brases de la foguera, vençudes romanen les ales del desig i de records s'alimenten les espires d'aquest foc de passions ocultes, escalfant, encara, les glaceres de la meva ànima, enderrocada i desfeta.
El baf de la cafetera taral·leja una cançó:
- Cançons de bressol ressonen al cap dels presos somiadors de llibertats impossibles.

dissabte, 18 de gener de 2014

EL LLIT DE LES REFORMES

Només tu i els teus tatuatges, dormint de costat al llit de les reformes, on mai es va perdre la innocència en el camí tortuós de les bèsties iracundes.
Només tu i els teus tatuatges, descobrint
plaers infinits, fora del perill de les feres devoradores d'amors lliurats.  
Només tu i els teus tatuatges, somiant esperances sense pors arrelats al cor.
El baf de la cafetera s'estén per la cuina:
- La nuesa del cos i de l'ànima cura les ferides sagnants de les vides estèrils.

diumenge, 12 de gener de 2014

TOT APROFITANT LES ABSÈNCIES.

Les carícies suaus de les teves mans, coneixedores dels camins conductors cap el meu plaer, sobre la pell tèbia, m'enlairen a l'infinit.
La teva boca, segueix un mapa invisible, traçat al meu cos durant els instants d'amor passats entre els teus braços.
L'estremiment dura hores després dels furtius encontres aprofitats al màxim i al final, no hi ha cap dubte: Déu també s'equivoca.
El baf de la cafetera se dissipa:
- Déu mai no s'equivoca, sap bé com aprofitar les absències.

dissabte, 4 de gener de 2014

LA PLUJA

Pinten els núvols de gris el cel en constant moviment. Com els meus pensaments van i vénen de la teva boca als meus llavis, dels teus ulls a les meves mans, de la teva pell al meu cabell, de les teves carícies al meu desig. Igual que els núvols s'esvaeixen amb el vent i apareixen encara amb més força en un altre lloc.  
No hi ha vendaval que dissipi el nostre amor. 
La pluja cau lenta i incessant, banya les meves parpelles tancades.  
No arrossega els pensaments lacònics ni accelera el pas de les hores.
Anega  els carrers enfangats i entorpeix l'esdevenir de la ciutat .  
El baf de la cafetera m'escolta amb atenció:
- Potser demà el sol , calent i sanador , xiuxiuegi històries d'amor a cau d'orella dels amants que s'anhelen.