dijous, 26 de març de 2015

JA NO ET DIRÉ MÉS QUE T'ESTIM

Ja no et diré més que t'estim.
Només visitaré el carreró

on el zel dels moixos canta luxúries.
A les fosques, assaboriré el triomf de dur-te entre les cames

humitejant el dia i la nit, els segons, minuts i hores
dels amants perduts en desfilades plenes de foc i deliri.
Ja no et diré més que t'estim.
Només m'estremiré, amb l'inquietant esbufeg de la pell,

queixosa de l'alè que escampa desig.
Escopiré lascívies a sobre la nuesa nacrada

fins a l'orgasme creador de gemecs ofegats.
Ja no et diré més que t'estim.
Només et somniaré delectant-te amb rierols de passió,
deixant-me gust quan et pens,

deixant-me tacte quan et record...
Ja no et diré més... que t'estim.

dimecres, 11 de març de 2015

ELS VINT MIL DEU ESTREMIMENTS



He sentit profundament el moment en el qual la pell, recorda el teu tacte;
la boca, el gust de la vida que s'allibera del teu alè;
els ulls, la imatge de la teva mirada enardida de desig. 
El mateix desig que du el nostre nom
i dibuixa amb saliva el contorn del meu cos amb exactitud i omple de llum el món,
quan la nit encara és fosca.
Als racons del teu cos hi dormen les veritats absolutes de les hores venerant-te, 
amb els genolls vinclats al pecat clamorós que callam.  

Nostres són els vint mil deu estremiments de la nuesa neta, que espanta les vergonyes i les pors.
Nostre és l'amor que ens transporta a altres mons, 
alimentats de records, fins al proper encontre.