Només visitaré el carreró
on el zel dels moixos canta luxúries.
A les fosques, assaboriré el triomf de dur-te entre les cames
humitejant el dia i la nit, els segons, minuts i hores
dels amants perduts en desfilades plenes de foc i deliri.
Ja no et diré més que t'estim.
Només m'estremiré, amb l'inquietant esbufeg de la pell,
queixosa de l'alè que escampa desig.
Escopiré lascívies a sobre la nuesa nacrada
fins a l'orgasme creador de gemecs ofegats.
Ja no et diré més que t'estim.
Només et somniaré delectant-te amb rierols de passió,
deixant-me gust quan et pens,
deixant-me tacte quan et record...
Ja no et diré més... que t'estim.
Quan els pensaments deixen gust a la ment i els records tacte en el cos, les paraules, fins i tot les més amoroses, diuen poc
ResponElimina