dilluns, 29 de juny de 2020

EL PARANY DE LA IMMORTALITAT

 

Mai no arriba l'eternitat,
l'infinit arrelat al cosmos,
els forats negres xuclant-lo tot,
les galàxies llunyanes,
els astres giravoltant,
les explosions gasoses,
els cometes viatgers...
El parany de la immortalitat
escrit a les estrelles,
res no és perdurable,
ni la llum, ni un somriure,
ni una alenada, ni una llàgrima,
tal vegada només: l'amor.

divendres, 6 de març de 2020

SABA DE VIDA

 

Sembrem la lluna
de més records encesos
saba de vida
regada amb tot l'amor
nascut de l'eternitat.

dimecres, 6 de març de 2019

QUAN MOR L'ESTIMERA



Deixar de ser amor
per ser paraules buides
records
 eixorcs
de mil versos enamorats.

divendres, 24 d’agost de 2018

LA BOCA DEL CERVELL

 

A aquest racó del pensament
no hi arriba la teva veu
només les ones sísmiques
d'un orgasme perdut
a la boca del cervell.

dijous, 2 d’agost de 2018

MORIR A LA VORA DE L'INFINIT



El vent conta històries
xiuxiuejos perduts
paraules d'amor que volen
de boca en boca
i moren a la vora de l'infinit.

dimecres, 16 de maig de 2018

EL FINAL DE LA VIDA

 

Crida el passat
qui no vol morir tot sol
qui no vol sentir
l'hivern apropant-se
el final de la vida.

dijous, 19 d’abril de 2018

I AIXÍ COM ES VIU?

 

I així com es menja?
Amb l'estómac contret
per la certesa que abans de mi,
estimares amb veneració i bogeria.
I ara, quan beses els meus llavis
amb l'ànsia de qui es deleix per beure la vida de l'altra,
què ha estat d'aquell amor,
d'aquella bellesa altre temps exaltada,
cridada als quatre vents?
I així com es dorm?
Amb la son trastornada per la lleu intuïció
d'aquella història que no em contes
i de la que som hereva.
I ara, quan alenes al meu coll
anant cap als mugrons encesos,
què ha estat d'aquell desig que descansava la boca,
la vista i l'ànima als ulls d'una altra?
I així com es viu?
Amb la certesa de saber caduques
el desig i les promeses silents dels teus ulls.
I ara que tot és silenci i bateguen a l'uníson els nostres cors,
digues què serà del nostre amor?