Avui he decidit posar-li nom al baf de la cafetera, trob que tants d'anys d'amistat, encara que interrompuda, bé es mereixen que el bategi. No hi estava gaire d'acord ell, així com és, tímid i reservat, ja li està bé això de "baf". Malgrat les seves consideracions, cada vegada més vehements, li he posat Balder. Fa per ell.
Balder, a la mitologia nòrdica, era el fill d'Odín i de Friga, déu de l'eloqüència i la saviesa. Tenia un germà bessó, Hoder el Cec, el qual era la imatge contrària a Balder, representava el mal, l'odi i l'enveja. Balder era el millor i més pur, el més prudent i pacífic dels déus. Tenia la virtut que ningú podia impedir el que ell decidia. Quasi ben igual que el baf de la meva cafetera quan el cafè surt bullint.
Balder s'ha dissipat ben aviat després d'aquesta conversa, continua enfadat amb mi i les coses semblen haver empitjorat... S'ha enlairat, rabiüt i ha desaparegut amb una violenta bufada:
"Si em dius Balder, no et respondré".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada