Fa uns anys vaig abandonar la meva cafetereta italiana, la vaig canviar per una d'automàtica, gran error, les automàtiques no treuen baf i un bon amic va desaparèixer de cop. Les converses amb el baf de la cafetera s'acabaren sobtadament.Avui, però, guiada per l'instint de seguir el camí marcat pels astres en el moment de néixer, l'he tornada a treure, no ha tornat vella, la cafetera, jo sí per això. Lluent, preciosa, tan italiana ella, he provat de fer cafè, el baf ha començat a sortir tan tímidament que només era un tel, em mirava amb recel, desconfiat, normal, el vaig trair. No m'ha dirigit la paraula, pobret, està ofès i m'ho farà pagar, tant es val, demà ho tornaré a intentar, teníem unes converses ben interessants. Les amistats perdudes, amb amor, es poden recuperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada