LA PLUJA

Pinten els núvols de gris el cel en constant moviment. Com els meus pensaments van i vénen de la teva boca als meus llavis, dels teus ulls a les meves mans, de la teva pell al meu cabell, de les teves carícies al meu desig. Igual que els núvols s'esvaeixen amb el vent i apareixen encara amb més força en un altre lloc.  
No hi ha vendaval que dissipi el nostre amor. 
La pluja cau lenta i incessant, banya les meves parpelles tancades.  
No arrossega els pensaments lacònics ni accelera el pas de les hores.
Anega  els carrers enfangats i entorpeix l'esdevenir de la ciutat .  
El baf de la cafetera m'escolta amb atenció:
- Potser demà el sol , calent i sanador , xiuxiuegi històries d'amor a cau d'orella dels amants que s'anhelen.