diumenge, 12 de gener de 2014

TOT APROFITANT LES ABSÈNCIES.

Les carícies suaus de les teves mans, coneixedores dels camins conductors cap el meu plaer, sobre la pell tèbia, m'enlairen a l'infinit.
La teva boca, segueix un mapa invisible, traçat al meu cos durant els instants d'amor passats entre els teus braços.
L'estremiment dura hores després dels furtius encontres aprofitats al màxim i al final, no hi ha cap dubte: Déu també s'equivoca.
El baf de la cafetera se dissipa:
- Déu mai no s'equivoca, sap bé com aprofitar les absències.