El dia, assolellat, no ret el seu domini al aire fresc.
La vida plena d'esclavituds, permet pocs moments de llibertat, ben aprofitats suposen l'únic motiu per viure.
Complir amb les obligacions és un suplici insuportable.
La resignació no té vènia al país dels somnis.
El baf de la cafetera no ho entén, desapareix per la finestra.
Gaiols, camèlies, lliris, magnòlies i amaril·lines floreixen de cop.
Les sirenes, reclinades a l'arena daurada, es trenen els cabells.
Els centaures, fan la migdiada sobre l'herba fresca.
Els minotaures i les harpies, discuteixen enardidament.
Els unicorns, cavalquen lliures pels boscos.
Al meu jardí de l'edèn, les ambigüetats no son estranyes i l'hedonisme és llei.
Em deixaria damnar per tal que aquets somnis transorgàsmics no acabessin mai.
El baf de la cafetera s'amaga avergonyit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada