dimarts, 5 de novembre del 2013

ÀNGELS DE LES TENEBRES

   

 Avorrit, el fum de la cafetera s’escampa lentament per la cuina. Em demana per què el mir amb ulls embadalits. No sé què respondre, no tenc ganes ni cap intenció de donar-li explicacions ni a ell ni a ningú. De vegades, una mirada val més que mil raonaments. I ara, el fum de la cafetera em mira amb menyspreu.


     
   Deixeu que em tapin les ombres de la nit.
Àngels de les tenebres, permeteu a l’obscuritat apaivagar la meva ànsia i el meu tremp; deixeu a la nit amagar els meus secrets, enlairar fins a l'infinit els meus somnis. 
Porteu-me, criatures de la nit, cap a la negror, ocultar la meva fragilitat és el meu desig. 
El baf de la cafetera me mira estranyat:
- A quin déu li estàs pregant?

3 comentaris: