Deixeu
que em tapin les ombres de la nit.
Àngels de les tenebres, permeteu a l’obscuritat apaivagar la meva ànsia i el
meu tremp; deixeu a la nit amagar els meus secrets, enlairar fins a l'infinit
els meus somnis.
Porteu-me, criatures de la nit, cap a la negror, ocultar la meva fragilitat és
el meu desig.
El baf de la cafetera me mira estranyat:
- A quin déu li estàs pregant?
Ets una crack, Cati!
ResponEliminaGràcies, Llorenç!!!! Estic contenta que t'agradi.
ResponEliminaSí, Cati. És genial! :D
ResponElimina