Els artesans dels somnis acluquen els ulls, no volen veure retuts els seus poders al temps ferotge: no regala un segon als amants amagats a la torre.
Calla el baf de la cafetera, el temps també el terroritza.
Pengen teranyines de colors per les pareds del meu cor solitari. Batega tranquil, al seu ritme, custodi dels secrets amagats als seus habitatges.
Ningú s'atreveix a entrar, coneixedors del blindatge protector contra instrusos mal rebuts.
Tan sols tu, mirant d'enfora, apropan-te poc a poc, tens una lleugera idea d'allò que amaga aquest trist cor castigat.
El baf de la cafetera surt disparat:
- Qui es aquest a qui deixes guaitar a l'abisme del teu cor tancat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada