dilluns, 9 de desembre de 2013

INFINITES CARTES


La llum freda de l'albada entra per la finestra. 
Gotes  de pluja repiquen, insistents, els vidres entelats i el fred intens, convida a  arraulir-se al llit.
L'hivern du estranys pensaments poc agradosos. Parlen de soletat i tristor, de sentiments oblidats, d'amors refredats.
Podria escriure infinites cartes al teu nom. Parlarien d'amor, d'il·lusió, de frustració, d'esperes, de retrobaments, de passió i de calma.
Tanmateix, mai no les enviaré.
El baf de la cafetera no vol sortir:
- Quan aquestes cartes parlin només d'amor, deixaràs d'escriure.

1 comentari:

  1. L'amor no s'escriu; en canvi les pertorbacions s'han d'espinzellar si hom no vol que la seva putrefacció amputi brots de sentiments.

    ResponElimina