diumenge, 8 de desembre de 2013

ELS JUTIPIRIS DEL BAF

Com si ballés una dansa molt antiga, el fum de la cafetera en fa jutipiris davant la cara. Em pica l'ullet, sornaguer. El dia serà tranquil, més per l'actitud de qui l'observa, que no pas pels que de bon dematí, ja m'estan recordant que per molt diumenge que sigui, el món segueix voltant.


Entren les ànimes per la finestra. Duen frustració a mans plenes i grans dosis de crueltat, arrossegant gruixades cadenes de tristors acumulades.
La mitja lluna il·lumina la blanca pal·lidesa de la seva pell, dolçament esmorteïda.
Me miren xiuxiuejant, m'estenen els braços, la seva mirada obscura m'incita a seguir-les. L'opressió al pit no em deixa alenar.
Encara no és el meu moment. 
                                        El baf de la cafetera s'agita terroritzat:
                                       - No, no estàs somniant, estàs ben desperta.