Ha començat malament, tot i que ha millorat força, a mida que passaven les hores, ara mateix, amb el cafè a la ma i observant amb perspectiva, només puc treure una conclusió: res, absolutament res, és el que pareix.
Els cinc dimonis no obliden d'on venen, ni cap a on van. No obliden el que han après al seu viatge, ni el que venen a fer. No obliden els versos de Baudelaire, ni les "Dones damnades", ni a l'unicorn negre, ni a mi.
Els he veig caminar lents i segurs cap al meu llit. Inmòvil, esper la seva arribada. La por, espessa, no me deixa alenar i un fred glacial me fa tremolar de cap a peus.
L'unicorn negre obseva tranquil des de l'altra banda del mirall, en la seguritat del seu món oníric.
Sent la veu dels cinc dimonis recitant a Baudelaire, cada vegada més a prop meu, tanc els ulls, no els he vull veure. Ja son aquí, m'estiren els cabells, me mosseguen els peus, me toquen, me...
L'unicorn negre romp el vidre del mirall, entre a l'habitació, gegant i poderós, se transforma en un dimoni de proporcions exagerades davant dels meus ulls esglaiats i de sobte, tot torna negre...
El baf de la cafetera s'engronsa tranquil·lament:
- En Freud faria dels teus somnis un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada