Dels meus ulls brollaran àngels muts amb les ales rompudes,
arribarà el temps de les tempestes i les tenebres ho cobriran tot,
el silenci vetllarà els somnis de les bèsties adormides.
Esgarrifa la foscor a plena llum del dia: tenc el cor glaçat.
El baf de la cafetera s'engronsa tranquil:
Els pitjors combats són els que lliuram amb nosaltres mateixos.
Corprenedors versos -gòtics, fregant el gore- que, ves per quines cinc-centes, m'han remès al poema “El corb”, d'Edgar Alan Poe. La seducció de les tenebres no sempre és tenebrosa...
ResponElimina