desesperats de la mirada que'ls cerca.
No em neguis els llavis acuitats en somnis,
durant les nits obscures,
després de les ferestes batalles a l'infern del teu oblit.
Despulla'm amb les mans de les vestidures que em cobreixen l'ànima, afamegada de tu.
No em deixis d'acaronar la pell,
delerosa dels dits coneixedors dels meus secrets.
Diga'm llargament adéu,
per no semblar una acomiadada
i no haver d'esperar el nou dia, si arriba.
Alenem junts l'aire del temps concedit,
per ventura poc: cap bogeria mai no fou tan exquisida.
Existe, es corporeo, todo lo que se siente, se vive y se aprecia. No es ningún sinsentido aspirar el tiempo de quien se quiere; de aquello que llena algún vacío, cualquier resquicio del alma hambrienta.
ResponEliminaEl tiempo, el espacio-tiempo, es un dios irónico, cruel en muchas ocasiones, que juega con nostros su particular partida de ajedrez. Él, siempre tiene al rey en jaque.
Elimina