diumenge, 30 de novembre de 2014

EL TEMPS CONCEDIT


Dóna'm a beure dels teus ulls, 
desesperats de la mirada que'ls cerca.
No em neguis els llavis acuitats en somnis, 

durant les nits obscures, 
després de les ferestes batalles a l'infern del teu oblit.
Despulla'm amb les mans de les vestidures que em cobreixen l'ànima, afamegada de tu.
No em deixis d'acaronar la pell, 

delerosa dels dits coneixedors dels meus secrets.
Diga'm llargament adéu, 

per no semblar una acomiadada 
i no haver d'esperar el nou dia, si arriba.
Alenem junts l'aire del temps concedit, 

per ventura poc: cap bogeria mai no fou tan exquisida.