i marca els minuts al rellotge del nostre desig.
Dóna'm temps, per cercar la meva vertadera essència en el moment sublim del plaer,
quan la teva boca es tanca sobre el meu sexe latent.
Dóna'm temps, per fer infinit l'espasme
que comença amb la teva mirada i acaba amb l' unió urgent de la nostra nuesa, calenta i humida,
com el pensament que ens embolcalla les hores.
Dóna'm temps, d'aquell que passa efímer i augmenta el deler, el plaer i el goig de combregar amb la teva carn i em fa aigua que brolla com un riu de lava.
Dóna'm temps, per consumir-te al foc dels meus inferns que tan sols tu coneixes.
Dóna'm temps: un segon ens sobra per viure tota una vida de desig i plaer.
En un segundo, toda una vida de deseo y placer. Tanto como decir que en una gota de saliva, un amazonas de piel anhelante. El poema es todo un acierto.
ResponEliminaSeñor de Pontocorvo, es usted extremadamente generoso al calificar de acierto mis humildes intentos de expresar por escrito aquello que vive en mi mente. Gracias.
Elimina