Veig la felicitat als ulls de l'amor,passa de llarg,
deixa penyores, només,
petites mostres d'impossibles,
dolces fantasies: tortura la realitat.
Passarà el temps blanc,
caurà l'oblit sobre la ignorància,
ploraré llàgrimes d'amargor,
enfonsada a la foscor,
sempre callada: colpeix la certesa.
Amagada a les ombres,
durant un viatge que no du enlloc,
coberta de boires i fums,
no existesc: pesa la resignació.
Lleu és la paraula de l'adéu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada