Els niguls nigromàntics duen notícies rellents
de pròxims moments a la teva boca.
La contundència de la frustració
no borra els pensaments que recorren la teva ànima,
tatuada a la pell abans de conèixer-nos.
Besa la boca oferida amb passió cega d'amant alliberada.
Acarona la nuesa nívia que ja no és covarda.
Apaivaga amb les mans el deler que em crema les entranyes.
Beu-te l'essència de l'amor que brolla amb la fetilleria de la teva mirada.
Estima'm, com si no existís un demà.
El baf de la cafetera em mira encuriosit:
- Només es pot estimar com si no existís un demà.
Dicen que el amor es el mejor antídoto contra el tiempo que corroe, aja o maltrata. Dicen tambien que amando se gana la vida que se pierde durmiendo. Dicen tantas cosas, por cierto, que probablemente todo es un decir.
ResponEliminaDepende siempre de a quién ames, no del amor en si.
Elimina¡Sin duda alguna! Como canta Sabina hay amores que matan y otros que nunca mueren. Éstos últimos, los desafiantes e inconformistas, tienen la virtud de constituir los fundamentos de la belleza, como tus poemas. Amar los deseos, las querencias, todo aquello que vive en las cosas, detiene parcialmente la corrosión de la temporalidad a la que estamos sometidos.
Elimina