T'ho diré als ulls.
T'ho diré al ventre,
t'ho diré a la boca, a les mans, als cabells...
al foc de l'ànima, t'ho diré.
T'ho diré al silenci de l'amor que compta les besades per donar.
T'ho diré a l'ombra de la teva mirada, a l'oratge de les besades que travessen el temps, al somriure dibuixat als teus llavis, a les cicatrius de la teva pell.
T'ho diré a les passes que dones cap a mi, al gemec delerós del teu alè.
T'ho diré a les paraules d'espera, a les de càstig, a les d'amor.
T'ho diré a les vetllades de llunyania que convergeixen a l'univers que ens contempla, impassible.
T'ho diré a la veu, quan calli, per fi.
T'ho diré als ulls, quan deixin de mirar, assaciats.
T'ho diré a les mans, quan no acaronin ja, insensibles.
T'ho diré al cor, quan deixi de sentir, esgotat.
T'ho diré, amor, quan no em puguis sentir, t'ho diré.
Casualmente doy con este bloc y me digo que la belleza es la única fuerza capaz de redimirnos.
ResponElimina