ELS TEMORS INSOMNES

La nit desperta temors insomnes . 
Què amaga la freda foscor que l'enyorança augmenta? .  
La soledat pesa tant com la distància, còmplices nocturns del desassossec dels amants .
No ets tu qui m'abraça en la nit fosca, sinó la solitud aclaparadora que m'ofega. No són les teves mans dolces les que acaricien la meva pell, sinó el desassossec planyívol de saber-te tan a prop i no obstant això, tenir-te tan lluny .
Com plom pesa la teva absència que omple les hores de desig i augmenta l'ànsia de tenir-te .  
Recurrents són els pensament que no em permeten agafar la son. Voletegen en la meva ment els teus ulls, les teves mans, els teus llavis, la teva pell. Consumeix la nit l'encés desig de les teves besades, de les teves carícies.
Queda't aquesta nit. No et portis el teu alè tebi, deixa el pes del teu cos,
les teves profundes besades i les teves tendres carícies.
Queda't aquesta nit. Xiuxiueja'm a cau d'orella aquells versos d'amor llargament callats, explica'm com bateguen els nostres cors a l'uníson, enllacem els nostres cossos en aquella abraçada divinament perfecte que és tan sols nostre. 
Queda't aquesta nit. 
El baf de la cafetera em mira amb llàstima:
- Potser en somnis vos trobeu i les vostres ànimes facin l'amor.

LLAVIS DIVIDITS

Cercarien les seves mans enmig de la nit obscura a punt de caure a un precipici de lletanies sagnants.
Sentirien les seves veus enmig de la tormenta a punt de destrossar les ànimes per un llamp devastador. 
Cecs i tot es veurien enmig de multituds embogides, obcecats amb la idea d'estar junts.
Qui demana amor als llavis dividits?.

S'estimen amb tota la seva fe, sense mesura.
Qui demana amor als llavis compartits?.
El baf de la cafetera fa equilibris en l'aire:
- Qui són els insensats amants de llavis dividits?.

EL DELIT DELS AMANTS

Sospirar i en aquell efímer instant descobrir l'amor en els ulls de l'amant que reposa la seva mirada al pit palpitant de l'estimada.
Aquell fugaç instant en que una besada fa callar una frase d'amor precipitada a la boca sense pensar.
Aquell mínim instant en que una abraçada, un frec, una carícia fan el delit dels amants que s'anhelen.
Sospirar i tots aquets instants que donen vida a aquells que amagats rera les ombres s'estimen en silenci , s'esvaeixen com el fum, mai no han existit per ningú.
El baf de la cafetera s'enlaira lentament:
- L'amor, moltes vegades, guarda secrets inconfessables.

ELS CINC DIMONIS NO OBLIDEN

El fum de la cafetera dona voltes per la cuina, lent i pesat, convida a la reflexió, com el dia d'avui.
Ha començat malament, tot i que ha millorat força, a mida que passaven les hores, ara mateix, amb el cafè a la ma i observant amb perspectiva, només puc treure una conclusió: res, absolutament res, és el que pareix.


Els cinc dimonis no obliden d'on venen, ni cap a on van. No obliden el que han après al seu viatge, ni el que venen a fer. No obliden els versos de Baudelaire, ni  les "Dones damnades", ni a l'unicorn negre, ni a mi.
Els he veig caminar lents i segurs cap al meu llit. Inmòvil, esper la seva arribada. La por, espessa, no me deixa alenar i un fred glacial me fa tremolar de cap a peus.
L'unicorn negre obseva tranquil des de l'altra banda del mirall, en la seguritat del seu món oníric.
Sent la veu dels cinc dimonis recitant a Baudelaire, cada vegada més a prop meu, tanc els ulls, no els he vull veure. Ja son aquí, m'estiren els cabells, me mosseguen els peus, me toquen, me...
L'unicorn negre romp el vidre del mirall, entre a l'habitació, gegant i poderós, se transforma en un dimoni de proporcions exagerades davant dels meus ulls esglaiats i de sobte, tot torna negre...
El baf de la cafetera s'engronsa tranquil·lament:
- En Freud faria dels teus somnis un llibre.

ELS ÀNGELS TAMBÉ ES ROMPEN

El present es el resultat d'un passat que es nega a morir.
Veritats glaçades. Culpabilitats rentades amb auto-excuses que no enganen ningú.
Sentiments encoratjats per sensibilats extremes, maltractades per feres retro-alimentades per odis ancestrals.
Cors bategant amb desídia, l'amor no compensa la desesperança, ni les decepcions: no per conegudes i cercades fan menys mal.
A l'infern del subconscient tots som passat al present diari, de les realitats ferents.
El baf de la cafetera plora llàgrimes robades:
- En caure a terra, els àngels també es rompen.

ELS CERCADORS DE PLAERS CLANDESTINS

No existeixen els déjà vus.
Tanmateix, les llàgrimes s'obrin camí a les galtes del destí.
La vida plena de darrers segons, fa perdre l'ànima a cada alenada dels cercadors de plaers clandestins.
Veure les piràmides d'Egipte a un cantó de la cuina, no és uns estrany déjà vu, és una al·lucinació.
El baf de la cafetera creu que estic boja.


- Rompre el silenci no és fàcil.- Diu el poeta.
- Callar no fa mal.- Respon la musa.
A dos pams ran de mar, el blau del cel es confon amb l'aigua tranquil·la.
- Assossegat, estimada. Venen les sirenes a pentinar-se els cabells a la llum de l'ocàs. No temen la tenebra.
- Com han de tenir por?. Elles il·luminen amb els seus ulls les arenes daurades i condueixen amb els seus cants a la terra dels somnis...
Una llàgrima cau lenta per la galta del poeta, mai no tornarà a veure la seva musa.
- Donat compta, amor meu: tu n'ets una d'elles.
D'on treu aquestes històries el fum de la cafetera?.

INFINITES CARTES

La llum freda de l'albada entra per la finestra. 

Gotes  de pluja repiquen, insistents, els vidres entelats i el fred intens, convida a  arraulir-se al llit.

L'hivern du estranys pensaments poc agradosos. Parlen de soletat i tristor, de sentiments oblidats, d'amors refredats.

Podria escriure infinites cartes al teu nom. Parlarien d'amor, d'il·lusió, de frustració, d'esperes, de retrobaments, de passió i de calma.

Tanmateix, mai no les enviaré.

El baf de la cafetera no vol sortir:

- Quan aquestes cartes parlin només d'amor, deixaràs d'escriure.

ELS JUTIPIRIS DEL BAF

Com si ballés una dansa molt antiga, el fum de la cafetera en fa jutipiris davant la cara. Em pica l'ullet, sornaguer. El dia serà tranquil, més per l'actitud de qui l'observa, que no pas pels que de bon dematí, ja m'estan recordant que per molt diumenge que sigui, el món segueix voltant.

Entren les ànimes per la finestra. Duen frustració a mans plenes i grans dosis de crueltat, arrossegant gruixades cadenes de tristors acumulades.

La mitja lluna il·lumina la blanca pal·lidesa de la seva pell, dolçament esmorteïda.

Me miren xiuxiuejant, m'estenen els braços, la seva mirada obscura m'incita a seguir-les. L'opressió al pit no em deixa alenar.

Encara no és el meu moment. 

                                        El baf de la cafetera s'agita terroritzat:

                                       - No, no estàs somniant, estàs ben desperta.

LA MEVA ESPECIALITAT

El cafè és un element socialitzador per tothom manco per jo, gairebé sempre el prenc tota sola, cosa que la meva molt apreciada introspecció agraeix infinitament i des de que mantenc aquets diàlegs surrealistes amb el baf de la cafetera, és molt més plaent.
No me conta res interessant, ara mateix. És empàtic, reflexa el meu estat d'ànim, a l'expectativa de tot i de res, amb l'aclaparadora sensació de saber moltes coses que hauria de ignorar.

Què no faríem per amor, per odi o per ira?

Els sentiments, traïdors de la raó, comanden per damunt de les intel·ligències més despertes i mostren la feblesa humana.

Callar paraules duites pel cor a la boca 

                       sense pensar i tancar els ulls per amagar la mirada.

                                      El baf de la cafetera em sonriu:

                                         - Expressar sentiments pels ulls i negar-los per  

                                      la boca, és la teva especialitat.

LA POR

Les paranoies no son bones conselleres.
Pensar massa te condueix a la perdició més absoluta per sobredosi d'estupidesa, encara que admetre-ho és un acte heroic en molt de casos.
- Fer cas dels pensaments inútils és la major grolleria que li podem fer a la vida. - M'etziba el baf de la cafetera amb mitja rialla.
No entenc de què riu, la resignació és l'únic camí.

Covarda, la por angoixa l'ànima i els sentiments. Anul·la curolles, estimeres, il·lusions i decisions. Sacrifica quimeres i somnis. Entristeix alegries. Ofega, discrimina, maltracta, abusa. Enterra en vida i crea legions de morts vivents.

El baf de la cafetera s'eleva fins al sostre:

- La teva por la pots superar, la dels altres, t'esclavitza.

ELS ARTESANS DELS SOMNIS

El temps defuig els sentiments.
Els artesans dels somnis acluquen els ulls, no volen veure retuts els seus poders al temps ferotge: no regala un segon als amants amagats a la torre.
Calla el baf de la cafetera, el temps també el terroritza.

Pengen teranyines de colors per les pareds del meu cor solitari. Batega tranquil, al seu ritme, custodi dels secrets amagats als seus habitatges.

Ningú s'atreveix a entrar, coneixedors del blindatge protector contra instrusos mal rebuts.

Tan sols tu, mirant d'enfora, apropan-te poc a poc, tens una lleugera idea d'allò que amaga aquest trist cor castigat.

                  El baf de la cafetera surt disparat:

                         - Qui es aquest a qui deixes guaitar a l'abisme del teu cor tancat?.