Vull ser granot a la bassa dels somnis inconfessables, per conèixer els secrets de les donzelles nívies, tancades a les torres de qualsevol conte.
Esbrossar els camins fets amb la sang dels dracs, vessada en les aferrissades batalles de les imaginacions, per tornar-los a la vida.
Mossegar la poma enverinada i dormir cent anys seguits a un llit de flors enmig d'un bosc perdut, per tal que venguis tu a despertar-me amb una dolça besada.
El baf de la cafetera em mira condescendent:
- El món és ple de princeses esperant el príncep blau: dormiran eternament.
S'omple de llum la tenebra i apareixes tu, amb el caminar tranquil i la mirada serena, amb el somriure sincer i els braços
estesos cap a mi.
S'atura el temps en posar els llavis sobre els meus.
Cap plaer al món s'iguala a respirar al teu coll, ni cap posta de sol a
la mar se sembla a la teva mirada quan es troben els nostres ulls.
De
les llargues esperes, de les temibles absències en treim el delit dels
reencontres, la sublimació del desig, la tendresa de les carícies
contingudes.
Del teu amor en faré un estendard al front de la meva vida.
El baf de la cafetera vola enfurismat:
- L'amor et canvia, les cursileries extremes ho demostren sobradament.
Pintar línies púrpures amb els dits al cel i sentir caure la pluja sobtadament als ulls badats, contemplant els deserts estesos davant el cor.
Fer figures d'arena i sal amb els peus nus i jugar amb els cabells enredats per l'aire calent, aspre, tot esperant que una bufada forta desfaci les figures en centenars de milions de partícules salades i observar,
embadalida, com volen fins a les línies púrpures del cel, pintades amb els dits, mentre plou als deserts d'arena i sal
i un unicorn negre cavalca salvatge per les dunes,
plenes de flors de colors que parlen una llengua estranya,
com si contessin antigues històries d'amor i passió.
El baf de la cafetera fa voltes, juganer:
- Els somnis de primavera desperten a la vida els sentits.
Desespera l'espera, d'esperar el retrobament.
De trobar els nostres ulls, els nostres llavis.
D'enllaçar les nostres mans, els nostres cossos.
De tastar les nostres llengües, les nostres passions.
De beure de les nostres boques tot l'amor que vessa.
De callar els sentiments, les emocions.
El baf de la cafetera balla feixuc:
- De besar-se amb els dits,
de mirar-se amb la boca,
de tocar-se amb els ulls, en saben molt els amants de la torre dels oblidats.
De records incandescents
s'alimenten les espires d'aquest foc
de passions.
Saber i no saber què s'amaga rere una mirada,
rere el gest que congela un moment
entre els amants que s'idolatren
en el silenci planyívol abans de l'adéu.
De les emocions silenciades
en farem un niu de tendreses dalt del campanar
tocant el cel de la pell encesa.
El baf de la cafetera voleteja satisfet:
- Les emotivitats intel·ligents es troben sense cercar-se.
Cantem els deliris de la pell
com qui canta els himnes
de la pàtria estimada.
La llum del final de l'hivern
omple de colors el cel
davant els ulls admirats, cecs fins avui.
La terra freda davall els peus nus,
per primera vegada,
provoca calfreds fins a l'arrel dels cabells.
Els frecs dels llavis adormits,
desperten els tremolosos
desitjos de la carn incauta.
Les carícies impacients dels dits
cercant humits plaers amagats
duen delectances oblidades.
Cantem els deliris de la pell
avanç no arribi el temps
dels records i l'enyorança.
D'altres temps provenen les veus
xiuxiuejant tendreses enfosquides.
Esclaus als temples dels amors prohibits,
enyoren els llavis besats amb ànsies planyívoles.
Presoners dels delits de la pell
amb els dits enganxats
a les carícies fervents.
Ulls derelosos de sexe amagat
entre les espesses boires de plaers sublims.
Llengües ardents omplen racons obscurs
amb rierols d'escumosa saliva blanca.
Mans i braços i peus i cames,
llavis i llengües i boques: entrellaçats.
Desig contingut esclatant com un volcà
de mel i vinagre: tan dolç, tan agre.
