com qui canta els himnes
de la pàtria estimada.
La llum del final de l'hivern
omple de colors el cel
davant els ulls admirats, cecs fins avui.
La terra freda davall els peus nus,
per primera vegada,
provoca calfreds fins a l'arrel dels cabells.
Els frecs dels llavis adormits,
desperten els tremolosos
desitjos de la carn incauta.
Les carícies impacients dels dits
cercant humits plaers amagats
duen delectances oblidades.
Cantem els deliris de la pell
avanç no arribi el temps
dels records i l'enyorança.
Bona anticipació de la primavera. Els cossos estan fets per al cant i el goig. Ells són els que marquen el camí de la sensibilitat i la sensualitat, que mai no han de quedar opacades per la rutina, la desídia, la bladeria, la beateria o el tacte pusil·lànime. Cantem a cor, doncs, la pell en deliri.
ResponElimina