dimarts, 11 de març del 2014

DE MEL I VINAGRE

D'altres temps provenen les veus
xiuxiuejant tendreses enfosquides.
Esclaus als temples dels amors prohibits,
enyoren els llavis besats amb ànsies planyívoles.
Presoners dels delits de la pell
amb els dits enganxats
a les carícies fervents.

Ulls derelosos de sexe amagat
entre les espesses boires de plaers sublims.
Llengües ardents omplen racons obscurs
amb rierols d'escumosa saliva blanca.
Mans i braços i peus i cames,
llavis i llengües i boques: entrellaçats.
Desig contingut esclatant com un volcà
de mel i vinagre: tan dolç, tan agre
.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada