Els covards no besaran boques deleroses.
No acariciaran pells suaus i tendres.
No faran l'amor encalentits pel sol.
Cauran els murs, s'obriran les fronteres:
deixarem anar els sentiments,
com soldats a les guerres i moriran.
Mai no tornaran.
Cels negres tacaran els nostres ulls.
La ceguera dels cors, morts,
avançarà com a legions arrasant
les innocents estimeres
nascudes de les darreres esperances.
Emboirats, ofegats, angoixats,
ferits, trepitjats, derrotats.
Morts.
Sense amor.
Res no importa.
Els covards no saben fer l'amor, cert. L'amor neix de la força dels rebels i dels arriscats, dels que no temen mai seguir la veu del desig.
ResponEliminaPoema de ferro, per la duresa, que m'evoca els anys seixanta i el folck americà, el que protestava per la guerra del Vietnam i la instauració dels drets civils.
ResponElimina