No s'entenen els titelles allà abaix.
Entretant, entrellaçats al llit de les estimeres a punt de perdre's, es diverteixen els déus amb les seves orgies.
Sacrificis sagnants de pors tan humanes, tan banals.
Jocs d'escacs inacabats a mig camí d'enlloc.
Les rialles fan terratrèmols enderrocant mons sencers.
El baf de la cafetera no s'esvaeix avui:
- La vida és un joc d'escacs per déus avorrits.
La vida acaba sempre amb un escac i mat. Però el goig i el plaer que hom sent jugant a viure, no és descriptible.
ResponEliminaJuguem, idò. Gaudir dels plaers desconeguts donant l'esquena als vuit-cents ulls, fa la vida meravellosa.
Elimina