De trobar els nostres ulls, els nostres llavis.
D'enllaçar les nostres mans, els nostres cossos.
De tastar les nostres llengües, les nostres passions.
De beure de les nostres boques tot l'amor que vessa.
De callar els sentiments, les emocions.
El baf de la cafetera balla feixuc:
- De besar-se amb els dits,
de mirar-se amb la boca,
de tocar-se amb els ulls, en saben molt els amants de la torre dels oblidats.
Talment la lletra d'una pavana. L'arbre de la vida rebenta en ulls que seran fruit i que ara desafien la llum. Molt bona entrada de la primavera en la torre dels oblidats.
ResponElimina