Vull ser granot a la bassa dels somnis inconfessables, per conèixer els secrets de les donzelles nívies, tancades a les torres de qualsevol conte.
Esbrossar els camins fets amb la sang dels dracs, vessada en les aferrissades batalles de les imaginacions, per tornar-los a la vida.
Mossegar la poma enverinada i dormir cent anys seguits a un llit de flors enmig d'un bosc perdut, per tal que venguis tu a despertar-me amb una dolça besada.
El baf de la cafetera em mira condescendent:
- El món és ple de princeses esperant el príncep blau: dormiran eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada