divendres, 23 de maig de 2014

EL SILENCI

Afamegat de paraules, el silenci crida la música, absent si no fos per les rítmiques vibracions de l'aigua.
Ballen els arbres, pentinats pel vent,
a l'ocàs encès de vermells i ocres.
Canta el silenci, per enganar la soledat que l'empaita i mira les rítmiques vibracions de l'aigua i somriu: no sent la música, sap però que sona, alta i clara, per fer ballar els arbres i espantar la por de la nit propera.
El baf de la cafetera xiuxiueja amb veu dolça:
- Escoltar cridar el silenci, fa de la soledat un titella en mans de la música juganera.