Com en el final de la més bella òpera escrita per amor,
cauen les llàgrimes per les galtes castigades pel destí.
Desfetes acaben les vides unides en els camins tortuosos de les bèsties iracundes.
Veus s'enlairen per cridar a les mirades d'aigua clara:
NO ESTIC MORTA, ENCARA!!!!
El baf de la cafetera cantusseja:
- Les mirades d'aigua clara no et salvaran del teu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada