dimarts, 29 de novembre del 2016
ENMIG DE LA MAR ENSANGONADA
Era morta,
i vaig morir
i vaig tornar a morir
i vaig morir un altre pic.
Fins que els dimonis
em mostraren
el camí púrpura
de la follia
i al final del camí
hi havia unes mans,
pensant
que eren un cor,
bategant
enmig de la mar ensangonada.
Fins que la sang s'esvaí
tornant la llum turquesa
de l'aigua,
les mans-cor no
deixaren de bategar...
I vaig morir un altre pic
i vaig tornar a morir
i vaig morir.
Era morta.
diumenge, 6 de novembre del 2016
LA BARCA DE CARONT
Camina capbaix, les passes erràtiques, els cabells grisos i llargs fins a les espatlles es mouen amb el vent que li bufa de cara, el vell abric negre de pell li cau fins més avall dels genolls.
No té res en Caront, ni barca que transporti ningú a l'Hades, de fet, viu al carrer. Coneix bé l'infern, però, en Caront. Du reflectides a la cara i als ulls les batalles lliurades amb l'alcohol i les drogues, les pèrdues que mai no rescabalarà, tanmateix és una despulla humana, en Caront. I ho sap.
Juga a ser educat, perquè pot i perquè en sap, sempre ens tracta amb respecte i certa deferència.
Mai no ens mira als ulls, en Caront, li hem de cercar la mirada, morta.
Avui l'he vist, arribava pel camí de Can Gazà: distret, discret, capbaix, erràtic, educat. Mort.
Ve a dinar, a cercar un plat de calent, tal vegada, l'únic que li queda segur, o no, possiblement un dia deixi de venir, ningú no sabrà per què i ocuparem la seva plaça amb un altre Caront sense barca per transportar ànimes a l'Hades...
Incomptables Caronts passen pel menjador de Can Gazà de cap a cap d'any: distrets, discrets, capbaixos, erràtics, educats... Morts.
diumenge, 16 d’octubre del 2016
LA MORT DE LA MORT
dimecres, 28 de setembre del 2016
diumenge, 4 de setembre del 2016
RES NO ÉS RES
Res no és res.
Només volia partir i veure món.
Desaparèixer.
Anar a Groenlàndia a Thumbnail, sentir el vertigen a 1500 metres d'altitud sobre la mar, contemplant el cel obert, sense arribar a veure l'horitzó.
Tastar el gust de la sal directament del terra dels 12.000 kilòmetres quadrats que té Uyuni, a Potosí. Sempre li havien agradat les salines: si vols acabar amb un bruixot, l'has d'enterrar en sal.
Sentir la crida de la mar, del blau profund, de l'abisme de Challenger a les Illes Marines i comprovar si a les seves profunditats si hi podia respirar.
L'horitzó no es distingia a Thumbnail, efectivament, el cel infinit ho confonia tot. No hi havia horitzó.
El gust de la sal, tastada directament d'en terra a Uyuni, era molt desagradable i era tan compacta, que hauria estat impossible enterrar cap bruixot.
El blau era profund a l'abisme de Challenger, com pensava. L'aigua especialment densa i gelada l'engolí com si fos una petita goteta més... I no, a les seves profunditats no es podia respirar. Per un moment, pensà que sí, que aquell oceà era respirable, que podia mutar en peix i desaparèixer com volia... Respirà profundament i tot passà aviat.
Obscuritat total.
Desaparèixer.
Res no és res.
divendres, 19 d’agost del 2016
divendres, 12 d’agost del 2016
VOL CALLAR EL VIOLÍ
Toca el violinista
i no se sent cap melodia,
li surten les notes mudes.
Vol callar el violí.
Sembla no adonar-se'n
el músic persistent,
continua interpretant la peça,
tal vegada de Bach,
tal vegada de Wilhelm.
Vol callar el violí.
No pot qualsevol,
treure-li el so
de les cordes envellides.
Vol callar el violí.
Per tantes mans ha passat
i només unes l'han sabut fer parlar:
el so més melangiós,
el més bell, el més sincer.
L'únic so que podia fer l'amor.
dissabte, 6 d’agost del 2016
DORM, PETITA, DORM
Dorm, petita, dorm.
La nit plena de feres
a l'aguait de la son
que no vol arribar
per no alimentar
el passat famolenc.
Dorm, petita, dorm.
Un riu de sang
desfila per la vall
de la follia rabiosa
de l'amor esmicolat.
Dorm, petita, dorm.
Tal vegada demà
els monstres no cridin
el teu nom mentre
et cruixissen els ossos
per fer menjar de ca.
Dorm, petita, dorm.
La lluna vetlla
els teus somnis,
no et mira ningú més
dorm arreu que la tenebra
tanmateix te'n durà.
Dorm, petita, dorm.
dimecres, 22 de juny del 2016
ELS CIMS DE L'ODI
Esquerps camins
divideixen les ànimes
que foren una.
Planyen les campanes
als cims de l'odi famolenc
dels amors impossibles.
Dringuegen a la finestra
els espectres
despulles esmicolades
del cor.
divideixen les ànimes
que foren una.
Planyen les campanes
als cims de l'odi famolenc
dels amors impossibles.
Dringuegen a la finestra
els espectres
despulles esmicolades
del cor.
divendres, 20 de maig del 2016
VERSOS A DOS I PER DOS A L'INFINIT DEL NIGUL DELS PRODIGIS.
dilluns, 16 de maig del 2016
LES AGULLES DEL RELLOTGE
diumenge, 15 de maig del 2016
ESPIRES D'AMOR
dilluns, 9 de maig del 2016
UN LLIBRE PER ESCRIURE
dilluns, 2 de maig del 2016
EL SUÏCIDI DE LA RAÓ
diumenge, 17 d’abril del 2016
DÉU TAMBÉ S'EQUIVOCA
dimarts, 1 de març del 2016
L'ESTUPIDESA QUE SOMNIA
Demanà al vent
si tornaria.
Callà.
La mort,
és aliena a l'amor.
L'amor,
no entén de lleialtats.
L'esperança,
res no arregla,
només alimenta
l'estupidesa que somnia.
si tornaria.
Callà.
La mort,
és aliena a l'amor.
L'amor,
no entén de lleialtats.
L'esperança,
res no arregla,
només alimenta
l'estupidesa que somnia.
dilluns, 15 de febrer del 2016
SEMBLA VIVA
diumenge, 17 de gener del 2016
VERSOS ENSALIVATS
Dies vendran
d'hores llargues.
Nits silents
de plaers descomptats.
Versos ensalivats
a esquenes estremides,
escrits amb plomes
de foc delirant.
Cavalls desbocats
ensorraran murs.
L'infern espera,
em vull cremar amb tu.
d'hores llargues.
Nits silents
de plaers descomptats.
Versos ensalivats
a esquenes estremides,
escrits amb plomes
de foc delirant.
Cavalls desbocats
ensorraran murs.
L'infern espera,
em vull cremar amb tu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)