Toca el violinista
i no se sent cap melodia,
li surten les notes mudes.
Vol callar el violí.
Sembla no adonar-se'n
el músic persistent,
continua interpretant la peça,
tal vegada de Bach,
tal vegada de Wilhelm.
Vol callar el violí.
No pot qualsevol,
treure-li el so
de les cordes envellides.
Vol callar el violí.
Per tantes mans ha passat
i només unes l'han sabut fer parlar:
el so més melangiós,
el més bell, el més sincer.
L'únic so que podia fer l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada