Dorm, petita, dorm.
La nit plena de feres
a l'aguait de la son
que no vol arribar
per no alimentar
el passat famolenc.
Dorm, petita, dorm.
Un riu de sang
desfila per la vall
de la follia rabiosa
de l'amor esmicolat.
Dorm, petita, dorm.
Tal vegada demà
els monstres no cridin
el teu nom mentre
et cruixissen els ossos
per fer menjar de ca.
Dorm, petita, dorm.
La lluna vetlla
els teus somnis,
no et mira ningú més
dorm arreu que la tenebra
tanmateix te'n durà.
Dorm, petita, dorm.
El reverso de una canción de arrullo. O la letra obscura de un susurro para la noche de un alma que no se serena. Belleza perturbadora.
ResponEliminaMoltes gràcies, senyor de Pontocorvo, per les seves, sempre, amables paraules.
Elimina