RES NO ÉS RES

 

  Res no és res.
  Només volia partir i veure món.
  Desaparèixer.
  Anar a Groenlàndia a Thumbnail, sentir el vertigen a 1500 metres d'altitud sobre la mar, contemplant el cel obert, sense arribar a veure l'horitzó.
  Tastar el gust de la sal directament del terra dels 12.000 kilòmetres quadrats que té Uyuni, a Potosí. Sempre li havien agradat les salines: si vols acabar amb un bruixot, l'has d'enterrar en sal.
  Sentir la crida de la mar, del blau profund, de l'abisme de Challenger a les Illes Marines i comprovar si a les seves profunditats si hi podia respirar.
  L'horitzó no es distingia a Thumbnail, efectivament, el cel infinit ho confonia tot. No hi havia horitzó.
  El gust de la sal, tastada directament d'en terra a Uyuni, era molt desagradable i era tan compacta, que hauria estat impossible enterrar cap bruixot.
  El blau era profund a l'abisme de Challenger, com pensava. L'aigua especialment densa i gelada l'engolí com si fos una petita goteta més... I no, a les seves profunditats no es podia respirar. Per un moment, pensà que sí, que aquell oceà era respirable, que podia mutar en peix i desaparèixer com volia... Respirà profundament i tot passà aviat.
  Obscuritat total.
  Desaparèixer.
  Res no és res.