Totes les il·lusions i esperances eixorques, creades pel meu cor mil vegades trepitjat i arrossegat sense pietat, encara no són suficients per ofegar-me en la fel de la realitat aclaparadora i feresta, obstinada a fer-me veure amb claredat les runes de la meva pròpia existència.
Davant les brases de la foguera, vençudes romanen les ales del desig i de records s'alimenten les espires d'aquest foc de passions ocultes, escalfant, encara, les glaceres de la meva ànima, enderrocada i desfeta.
El baf de la cafetera taral·leja una cançó:
- Cançons de bressol ressonen al cap dels presos somiadors de llibertats impossibles.
Només tu i els teus tatuatges, dormint de costat al llit de les reformes, on mai es va perdre la innocència en el camí tortuós de les bèsties iracundes.
Només tu i els teus tatuatges, descobrint plaers infinits, fora del perill de les feres devoradores d'amors lliurats.
Només tu i els teus tatuatges, somiant esperances sense pors arrelats al cor.
El baf de la cafetera s'estén per la cuina:
- La nuesa del cos i de l'ànima cura les ferides sagnants de les vides estèrils.
Les carícies suaus de les teves mans, coneixedores dels camins conductors cap el meu plaer, sobre la pell tèbia, m'enlairen a l'infinit.
La teva boca, segueix un mapa invisible, traçat al meu cos durant els instants d'amor passats entre els teus braços.
L'estremiment dura hores després dels furtius encontres aprofitats al màxim i al final, no hi ha cap dubte: Déu també s'equivoca.
El baf de la cafetera se dissipa:
- Déu mai no s'equivoca, sap bé com aprofitar les absències.
Pinten els núvols de gris el cel en constant moviment. Com
els meus pensaments van i vénen de la teva boca als meus llavis, dels
teus ulls a les meves mans, de la teva pell al meu cabell, de les
teves carícies al meu desig. Igual que els núvols s'esvaeixen amb el vent i apareixen encara amb més força en un altre lloc.
No hi ha vendaval que dissipi el nostre amor.
La pluja cau lenta i incessant, banya les meves parpelles tancades.
No arrossega els pensaments lacònics ni accelera el pas de les hores.
Anega els carrers enfangats i entorpeix l'esdevenir de la ciutat .
El baf de la cafetera m'escolta amb atenció:
- Potser demà el sol , calent i sanador , xiuxiuegi històries d'amor a cau d'orella dels amants que s'anhelen.
