Així neixia el primer "Baf de la cafetera" ara fa prop de sis mesos i en vaig escriure tres de tira. Aquí els he teniu:
Amb
el cafè acabat de fer a la ma i amb el somni força extrany de la nit
encara rondant-me pel cap, tenc clarissim que el fum que surt de la
cafetera dibuixa cares fent ganyotes tot per dir-me que els somnis, de
vegades, es fan realitat.
Amb el cafè de després de dinar davant,el
somni del vespre passat esvaït i sense fum que em faci ganyotes, la
realitat somnífera d'un dematí profitós no em deixa tocar de peus
enterra. L'horabaixa serà feixuc.
I amb
el darrer cafè del dia, el d'abans d'anar a dormir, el del moment de
silenci, el que no compartesc amb ningú més que amb mi mateixa i un bon
llibre, avui especialment tranquil, pens amb la follia d'aquest dia que
acaba i em deix endur per l'efecte hipnòtic del fum, com avui dematí,
surt de la cafetera i s'enlaria lent i mandròs, insinuant que res ha
canviat, que tanmateix, tot segueix igual. Pentura, demà el fum de la
cafetera em digui que un nou dia és una nova oportunitat per tornar a
començar.
;)
ResponElimina