De les meves dèries i curolles no en puc parlar obertament en
aquest bloc, per no escandalitzar ningú. Ara bé, cada vegada que el fum de la
cafetera em conti històries les escriuré per compartir-les amb molt de gust amb
thotom, trob que una oradura tan fascinant com aquesta no es pot deixar passar.
Avui dematí, no gaire prest, el fum de la cafetera sortia
enrabiat, senyal inequívoca de que el somni del vespre havia estat poc plaent.
Desagradable i ple de simbolismes l'he oblidat aviat, el vent em contava
històries d'estimeres amagades molt més interessants que els malsons vetllats
per moixes nodridores.
Enhorabona pel bloc. Ja era hora! :D
ResponEliminaEscrius molt bé, Cati. M'agrada el cafè, l'hauré de veure cada día!
ResponEliminaI beure
ResponElimina