Ahir a les set de l'horabaixa, a l'edifici Guiem Cifre de Colonya de la UIB es presentava el documental
Carrer Dona, finançat per l'oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la UIB i dirigit i produït per cinc dones emprenedores: Xisca Adrover, Susana Batle, Nuria Martínez, Marta Munar i Aina Soler.
Aquestes cinc dones, mogudes per unes inquietuds envers el mòn de l'exclusió social femenina, pretenen amb aquest documental, donar veu i posar cara a un col.lectiu invisivilitzat i doblement estigmatitzat, com és el de les dones sense llar.
Mitjançant na Paquita, una dona de 43 anys amb una llarga trajectòria dins el món de la marginació, que mos conta la seva història, tan trista, com dura, mos conviden a una profunda reflexió social sobre la manca d'un model d'intervenció que inclogui la perspectiva de gènere i doni resposta a les necessitats reals i específiques del col.lectiu.
Així, les dades que s'exposen son esgarrifoses, el cent per cent de les dones en situació d'exclusió social extrema, han estat o son víctimes de violència de gènere. Si tenim en compte que el camí que condueix a una dona fins aquesta situació de marginalitat, és molt més llarg i ardu que els dels homes, donat que elles tenen més recursos, ens fa pensar inevitablement, en quantes dones pateixen en l'ombre i l'anonimat abusos brutals, per tal de no acabar al carrer com li va passar a Paquita.
La polivictimització d'aquest col.lectiu sense recursos ni suport familiar, ni social, en molt de casos, s'endinsa en el món de les drogues i l'alcohol, entrant així en una espiral de la qual és molt difícil sortir.
Una pregunta me ronda pel cap des d'ahir en haver vist aquest documental: si el cent per cent de les dones en situació d'exclusió social extrema, han estat o son víctimes de violència de gènere, en quin percentatge afecten els maltractaments en l'abús i consum d'alcohol i drogues d'aquestes dones?.
