MOREN ELS ESTELS

 

Vénen a morir
els estels
als ulls
de qui els mira.

VOL CALLAR EL VIOLÍ

Toca el violinista
i no se sent cap melodia,
li surten les notes mudes.
Vol callar el violí.
Sembla no adonar-se'n
el músic persistent,
continua interpretant la peça,
tal vegada de Bach,
tal vegada de Wilhelm.
Vol callar el violí.
No pot qualsevol,
treure-li el so
de les cordes envellides.
Vol callar el violí.
Per tantes mans ha passat
i només unes l'han sabut fer parlar:
el so més melangiós,
el més bell, el més sincer.
L'únic so que podia fer l'amor.

DORM, PETITA, DORM

Dorm, petita, dorm.
La nit plena de feres
a l'aguait de la son
que no vol arribar
per no alimentar
el passat famolenc.
Dorm, petita, dorm.
Un riu de sang
desfila per la vall
de la follia rabiosa
de l'amor esmicolat.
Dorm, petita, dorm.
Tal vegada demà
els monstres no cridin
el teu nom mentre
et cruixissen els ossos
per fer menjar de ca.
Dorm, petita, dorm.
La lluna vetlla
els teus somnis,
no et mira ningú més
dorm arreu que la tenebra
tanmateix te'n durà.
Dorm, petita, dorm.