Cantem els deliris de la pell
com qui canta els himnes
de la pàtria estimada.
La llum del final de l'hivern
omple de colors el cel
davant els ulls admirats, cecs fins avui.
La terra freda davall els peus nus,
per primera vegada,
provoca calfreds fins a l'arrel dels cabells.
Els frecs dels llavis adormits,
desperten els tremolosos
desitjos de la carn incauta.
Les carícies impacients dels dits
cercant humits plaers amagats
duen delectances oblidades.
Cantem els deliris de la pell
avanç no arribi el temps
dels records i l'enyorança.
D'altres temps provenen les veus
xiuxiuejant tendreses enfosquides.
Esclaus als temples dels amors prohibits,
enyoren els llavis besats amb ànsies planyívoles.
Presoners dels delits de la pell
amb els dits enganxats
a les carícies fervents.
Ulls derelosos de sexe amagat
entre les espesses boires de plaers sublims.
Llengües ardents omplen racons obscurs
amb rierols d'escumosa saliva blanca.
Mans i braços i peus i cames,
llavis i llengües i boques: entrellaçats.
Desig contingut esclatant com un volcà
de mel i vinagre: tan dolç, tan agre.
