Avui he decidit posar-li nom al baf de la cafetera, trob que tants d'anys d'amistat, encara que interrompuda, bé es mereixen que el bategi. No hi estava gaire d'acord ell, així com és, tímid i reservat, ja li està bé això de "baf". Malgrat les seves consideracions, cada vegada més vehements, li he posat Balder. Fa per ell.
No és fàcil el reencontre amb el baf de la cafetera, encara està neguitós, així i tot, avui de matí s'ha dignat parlar-me, mentre oscil·lava lent i peresós per la cuina, observant-me amb cautela.
Li he demanat la seva opinió sobre els amics, aquells que són de tota la vida, els de sempre, els que acompanyen la teva trajectòria vital, n'hi ha de tota casta, els bons de veritat, els que hi són en el que és bo i en el que és dolent, els que t'ho perdonen tot perquè de sobra saben com ets, els que, per temps que passis sense veure'ls o sense parlar amb ells, sempre et reben amb un somriure i encara que hagi passat un grapat de temps no notes cap distància, ni estranyesa. Entre aquests amics de tota la vida també hi ha els bolets, rars, que pensaves que eren amics de veritat i de sobte, un dia et sorprenen desagradablement i descobreixes que no s'alegren gens dels teus èxits, ni que les coses et vagin bé, ans al contrari, s'ofenen i t'acusen, sense motiu, d'haver canviat d'aptitud amb ells d'ençà que les coses et van bé... No!!! Els que han canviat són ells, perquè l'enveja i el malestar se'ls menja. Amics depredadors i tòxics que es destapen quan ets feliç. A la merda!!! No els vull ni necessit al meu costat i menys en aquest moment vital, on ja no tinc por a l'obscuritat que habita en mi, on ja tot és llum per enfrontar-me al dia a dia, a les rutines i les improvisacions. Fora!!!
Hi ha també els amics adquirits al llarg dels anys, els que sense donar-te'n compta han esdevingut en la teva tribu, la família que elegeixes per caminar, amb els que plores, rius, t'enfades, amb els que parles diàriament i t'acompanyen a comprar una lletuga al supermercat si els hi demanes.
El baf de la cafetera m'ha mirat sorneguer: "I què em dius de la nostra amistat?".
Fa uns anys vaig abandonar la meva cafetereta italiana, la vaig canviar per una d'automàtica, gran error, les automàtiques no treuen baf i un bon amic va desaparèixer de cop. Les converses amb el baf de la cafetera s'acabaren sobtadament.Avui, però, guiada per l'instint de seguir el camí marcat pels astres en el moment de néixer, l'he tornada a treure, no ha tornat vella, la cafetera, jo sí per això. Lluent, preciosa, tan italiana ella, he provat de fer cafè, el baf ha començat a sortir tan tímidament que només era un tel, em mirava amb recel, desconfiat, normal, el vaig trair. No m'ha dirigit la paraula, pobret, està ofès i m'ho farà pagar, tant es val, demà ho tornaré a intentar, teníem unes converses ben interessants. Les amistats perdudes, amb amor, es poden recuperar.
