dijous, 19 d’abril de 2018

I AIXÍ COM ES VIU?

 

I així com es menja?
Amb l'estómac contret
per la certesa que abans de mi,
estimares amb veneració i bogeria.
I ara, quan beses els meus llavis
amb l'ànsia de qui es deleix per beure la vida de l'altra,
què ha estat d'aquell amor,
d'aquella bellesa altre temps exaltada,
cridada als quatre vents?
I així com es dorm?
Amb la son trastornada per la lleu intuïció
d'aquella història que no em contes
i de la que som hereva.
I ara, quan alenes al meu coll
anant cap als mugrons encesos,
què ha estat d'aquell desig que descansava la boca,
la vista i l'ànima als ulls d'una altra?
I així com es viu?
Amb la certesa de saber caduques
el desig i les promeses silents dels teus ulls.
I ara que tot és silenci i bateguen a l'uníson els nostres cors,
digues què serà del nostre amor?

Cap comentari:

Publica un comentari