I així com es menja? Amb l'estómac contret per la certesa que abans de mi, estimares amb veneració i bogeria. I ara, quan beses els meus llavis amb l'ànsia de qui es deleix per beure la vida de l'altra, què ha estat d'aquell amor, d'aquella bellesa altre temps exaltada, cridada als quatre vents? I així com es dorm? Amb la son trastornada per la lleu intuïció d'aquella història que no em contes i de la que som hereva. I ara, quan alenes al meu coll anant cap als mugrons encesos, què ha estat d'aquell desig que descansava la boca, la vista i l'ànima als ulls d'una altra? I així com es viu? Amb la certesa de saber caduques el desig i les promeses silents dels teus ulls. I ara que tot és silenci i bateguen a l'uníson els nostres cors, digues què serà del nostre amor?
Somniava alt i gran amb camins de llibertat. Hi havia cels infinits estrellats d'ulls plorosos, oceans profunds de boques cercadores, terres àrides de mans aspres, muntanyes altes nevades de cossos. Volar amb ales que no són teves no dóna la llibertat.