Camina descalça
la realitat
atònita
els corbs volen
desesperançats
furguen a les nafres
encara obertes
negres oceans
ionquis de les misèries
mirades gelades
enterra'm
a terra sagrada
cobreix-me amb sal
ofega'm
els crits
amb la boca
amb les mans
amb pètals taronges
amb la vida
de cors bategants
A veces, sólo a veces, la vivencia intensa del dolor prostituye el sosiego con que debe recibirse la vida al exigirnos el aliento que requieren el amor y otras pasiones. Y sin embargo, todos somos yonkies de la belleza desde que nacemos.
ResponElimina