Dormia, amb l'alè a ma boca,
les cames entrellaçades,
bressolada pel silenci.
Dormia, el rínxols caient-li,
els llavis encesos,
la respiració compassada.
Dormia, quietud estirada,
pell de bes, mà de nit
després del plaer.
Dormia, nua, blanca i etèria
com les deesses antigues,
amb el batec de l’amor més bell.
Dormia, somniant un paradís
de sorra blanca i agua blava
com els seus ulls.
Dorm, somnia, és el paradís.
Que siga durmiendo mientras describes sus sueños.
ResponElimina