JA NO ET DIRÉ MÉS QUE T'ESTIM

Ja no et diré més que t'estim.
Només visitaré el carreró
on el zel dels moixos canta luxúries.
A les fosques, assaboriré el triomf de dur-te entre les cames
humitejant el dia i la nit, els segons, minuts i hores
dels amants perduts en desfilades plenes de foc i deliri.
Ja no et diré més que t'estim.
Només m'estremiré, amb l'inquietant esbufeg de la pell,
queixosa de l'alè que escampa desig.
Escopiré lascívies a sobre la nuesa nacrada
fins a l'orgasme creador de gemecs ofegats.
Ja no et diré més que t'estim.
Només et somniaré delectant-te amb rierols de passió,
deixant-me gust quan et pens,
deixant-me tacte quan et record...
Ja no et diré més... que t'estim.

ELS VINT MIL DEU ESTREMIMENTS

He sentit profundament el moment en el qual la pell, recorda el teu tacte;

la boca, el gust de la vida que s'allibera del teu alè;

els ulls, la imatge de la teva mirada enardida de desig. 

El mateix desig que du el nostre nom

i dibuixa amb saliva el contorn del meu cos amb exactitud i omple de llum el món,
quan la nit encara és fosca.

Als racons del teu cos hi dormen les veritats absolutes de les hores venerant-te, 

amb els genolls vinclats al pecat clamorós que callam.  

Nostres són els vint mil deu estremiments de la nuesa neta, que espanta les vergonyes i les pors.

Nostre és l'amor que ens transporta a altres mons, 

alimentats de records, fins al proper encontre.