AMOROSIDES DE SAL

La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu 
quan les ones jugaven amb els teus peus,
allà a les penyes, amorosides de sal.
La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu 
quan el vent pentinava els teus cabells,
allà a les penyes, amorosides de sal.
La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu
quan els llavis besaven la teva boca,
allà a les penyes, amorosides de sal.
La mar era blava, blava, blava,
l'horabaixa d'aquell estiu 
quan les mans temptaven els teus sospirs,
allà a les penyes, amorosides de sal.
I tu i jo, l'horabaixa d'aquell estiu
contemplant la mar blava, blava, blava,
a les penyes arrecerades,
ens estimarem, amorosides de sal.
El baf de la cafetera s'enlaira extasiat:
- Qui fos les ones que juguen, el vent que pentina, els llavis que besen, les mans que tempten... 
  Qui pogués estar amorosit de sal!!

EMBADALIDA, ENCISADA, AMOREJADA...

Voldria tenir els ulls sempre badats,
per no perdre detall de la teva mirada
blava com l'aire. L'aire que alenes i omple
els teus pits que s'inflen per delectança
de qui mira: embadalida.
Voldria tenir les mans sempre obertes,
per acaronar la teva pell suau.
Suau com els llavis que separes per
besar la boca de qui els he cerca: encisada.
Voldria tenir els braços sempre promptes a l'abraçada,
per rebre el teu cos enardit de desig.
Desig que exacerba qui vol complaure'l: amorejada.

El baf de la cafetera balla lent i pesat:
- Embadalida, encisada, amorejada... quins ulls d'aigua clara et criden l'estimera i la passió?