escup esfereïdores paraules d'esquírria,
trinxa les esperances amb mil bocins i
clou silencis eterns.
Les mans que acaronaren pell novençana, ara
esmicolen abatuts residus d'amor,
martiritzen amb crueltat la bellesa nívia
i nafren les ànimes càndides.
Els braços que acolliren tendreses, ara
torturen afamegats sentiments de culpa,
mesuren els camins de la feresa i
esgarbissen els cors innocents.
El baf de la cafetera es mou lentament:
- Hi ha històries que val més callar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada